Que es educar? Fernando Savater

El catedràtic en filosofia Fernando Savater ens parla en el pròleg i en el capítol 2 del seu llibre “¿que es educar?” sobre el poc mèrit i respecte que se’ls dona als mestres. Sent conscient de que per a poder donar una opinió rigorosament vàlida i argumentada me es necessària molta mes informació i coneixement d’aquest àmbit de l’educació, afirmo estar d’acord amb moltes de les afirmacions que l’autor senyala. Em vaig a centrar en el tema del rebuig que hi ha cap a la figura del mestre, sobre tot en els primers nivells d’ensenyament, infravalorant tant els seus estudis, com el seu treball, ja que crec que la gent no es para a pensar sobre el problema de l’educació actual.

Puc entendre que la gent no es pari a pensar que a lo millor, el problema no està en l’eficàcia i preparació dels mestres, sinó en tot el pla educatiu que hi ha rere aquests. Cada vegada que es produeix un canvi de govern, juguen amb les lleis educatives en funció dels seus interessos, principalment econòmics.

En primer lloc, tantes reformes no es una senyal de que hi haja mes interès per l’educació i els problemes que trobem en ella. Es un problema de no saber fer les coses correctament i plantejar-se uns objectius i procediments coherents que donin lloc a un bon ensenyament i per tant a una futura societat millor preparada. Ara, alb em PP en el poder es realitzen certes reformes, les quals el PSOE no comparteix, pel que quan aquest torni al poder tornaran a canviar-les. Tots els canvis afirmen lo que Savater menciona en el pròleg del llibre de una societat exigent, perquè demanem millorar i ser eficients, però de manera desorientada, perquè els òrgans que actualment decideixen sobre el programa educatiu son incapaços de posar-se d’acord i deixar els seus interessos polítics de costat amb el fi de solucionar un problema comú.

Em pareix lògic que el treball dels mestres siga entès com quelcom mediocre, ja que la gent que no vol profunditzar mes en el tema educatiu, el que veu es el treball dels professors, i no la mala gestió que hi pot haver darrere.

Que poden fer aquests professors si cada cert temps se’ls canvien tant els objectius com els materials i mètodes de realitzar el seu treball? En lloc d’ocupar el seu temps en analitzar d’una forma o una altra la metodologia d’ensenyament que emprar, per donar les classes de la millor manera possible i per tant millorar com a docents, deuen ocupar el seu temps en adaptar els seus programes constantment als canvis del estat.

Tal es el problema del funcionament de la educació, que fa poc es va confirmar que España te una mitja intel·lectual en lectura i matemàtiques inferior a tots els països d’Europa excepte Itàlia.