Joc i educació

Com ja sabem, en l’educació física, quasi tots els temes s’aborden mitjançant els jocs, però ens hem parat a pensar si aquests son educatius? Aquest estiu passat, he tingut la sort de poder treballar amb xiquets de 4 a 12 anys en una escola d’estiu i he pogut veure problemàtiques que els jocs poden presentar.

Per un costat trobem el tema de la competitivitat, en la majoria dels jocs que es plantegen durant una sessió existeix en major o menor mesura cert grau de competitivitat ja que d’aquesta manera se li a l’activitat un plus de dinamisme. Però per altra banda, açò pot portar a que els alumnes menys hàbils passin a un segon plànol o que pràcticament no tinguin participació ja que els mes hàbils els discriminen.

Per altra banda trobem l’exclusió, tema que anirà molt relacionat amb la competitivitat, hi gran quantitat de jocs utilitzats tradicionalment en el que apareix l’exclusió, si et maten t’asseus... aquest tipus de jocs també afavoreixen la participació dels mes hàbils mentre que no deixen progressar als que ho son menys.

Per últim m’agradaria parlar de la intencionalitat. Moltes vegades plantegem els jocs per el simple fet de que els alumnes estiguin entretinguts (jugar per jugar). Però des del punt de vista educatiu aquests tenen que tenir uns objectius determinats que han d’anar sempre renyits amb els dos temes plantejats anteriorment de manera que els alumnes a mes de jugar, obtinguin uns valors.

D’aquesta manera podem dir que per a que el joc sigui educatiu ha de complir certs requisits, com hem dit anteriorment, ha de tenir una intencionalitat. Aquest objectiu, des del meu punt de vista deuria ser inculcar als alumnes uns valors d’igualtat, companyerisme, cooperació... però sempre sense oblidar que el joc, per ser-ho ha de tenir un component lúdic, pot ser aquí es on es trobi la gran problemàtica del joc educatiu ja que es complicat aconseguir que tots els xiquets es diverteixin a l’hora que aprenen.