Educació i moviment

Per tal de determinar si el moviment es educatiu o no, hem elaborat un díptic per parelles en el que hem buscat arguments en favor i en contra de l’educació en el moviment.

 Aquest es el de Jose Luis Carrion i meu:

Per que el moviment es educatiu?

En primer lloc devem destacar que per a que el moviment sigui educatiu deu tenir una justificació i una intencionalitat.

El moviment ens permet treballar valors educatius com per exemple la voluntat, la obediència, l’honestedat, o la justícia. Tots aquests aspectes tindran un caràcter intrínsec donat que es quelcom que fem per pròpia voluntat.

Les relacions personals, el comportament en grup, aprenentatges mentals o les respostes emocionals son aspectes intrínsecs que també treballem amb el moviment. Quan estem dins d’un grup en un joc o esport el moviment ens “educa” a l’hora de cooperar amb els demés, de buscar solucions mentalment a les situacions de joc que s’estan creant o amb el nivell d’afecte que tenim amb cadascun dels nostres companys.

Per altra banda, un exemple de caràcter extrínsec, podria ser el córrer rere un lladre per evitar que et robi les teves pertinències, carrera que t’ha ensenyat el moviment però que no estava dissenyada per a aquesta situació concreta, així podem dir que aquest es un altre aspecte que aprenem amb el moviment.

Un altre exemple del que el moviment ens educa de manera extrínseca podria ser a l’hora de treballar dia a dia amb els companys de treball, per a que tot vaja com te que anar i complir els objectius marcats. Per a aquest aspecte ens ajudaria enormement l’obediència o les relacions personals que he aprés amb el moviment, o inclús el que anomenem en l’esport “assignació de rols”, en la que cadascú fa una part del treball que es la que millor se li dona i que ajuntant-la amb la dels companys fa que el treball tingui èxit.

Un aspecte molt important del moviment, encara que ja l’hem nomenat mes cap a dalt, es que no es limita sols a lo físic, sinó que també a la part intel·lectual, i es que tota activitat física requereix d’una operació intel·lectual prèvia i alguna determinació de voluntat. Per tant el moviment es educatiu quan nosaltres li assignem una valoració per treballar aspectes com els ja mencionats que permetin millorar o modificar algun comportament, i que es realitzi en condicions morals acceptables.

Per que el moviment no es educatiu?

Així com valor positiu del moviment respecte a l’educació podria ser la socialització, comportament i sentiment de grup, integració... devem ser conscients de que aquests aspectes també poden tenir el seu costat negatiu. Així, en lloc d’integració, podem parlar de marginació, discriminació exclusió... valors que poden ser realment negatius per a un xiquet particularment així com també per a un adult.

D’altra manera, no sentir-se bé realitzant l’activitat física, es a dir, no sentir-se integrat, deriva la majoria de vegades en sentiments de por cap a la tasca, desconcert, avorriment... en definitiva, una experiència poc plaentera.

Devem tenir molt en compte aquest aspectes negatius de la pràctica física respecte a l’educació i intentar evitar que succeeixin.

El moviment pot no ser educatiu quan les interaccions al seu voltant no son favorables. Si el moviment s’està realitzant en condicions de violència, sexisme, marginació, entre altres, no es pot parlar d’una tasca educativa perquè no se està donant una situació educativa. Un altre dels valors no educatius del moviment es l’afany per guanyar en el que moltes voltes està implícit en menyspreu del rival, l’equip, agressivitat, trampes...

Com hem mencionat anteriorment quan es educatiu el moviment, no es educatiu quan no té una intencionalitat de treball en condret sinó que es deixa la tasca de costat, pel que no es determina si implica coneixement, moralitat... en definitiva, valors.